Sobre els espais de l'educació en valors

Gràcies a un article signat per tres professors de la casa (ens referim al Miquel Martínez, al Jaume Trilla i al Josep María Puig) sabem que són quatre els espais escolars que són susceptibles de ser escenaris d'educació moral.

 El primer d'aquests espais el constitueix el de les relacions interpersonals: el vincle entre educadors i educands, si es desenvolupa en el que podríem anomenar com una relació educativa autentica, suposa una trobada entre dues subjectivitats que s'acullen mútuament, es reconeixen i tot fent-ho, generen qualitats morals de responsabilitat i respecte. Del que es tracta es que en últim terme, es potencien aquestes trobades i que en elles l'educador manifesti amb sinceritat les esperances que diposita en les possibilitats de l'educand.

 El segon espai és el que anomenen com el de les "tasques curriculars". En efecte, ja sigui de mode transversal o a través d'una assignatura específica, el currículum permet treballar tres grans àrees: el del tracte de qüestions moralment rellevants, el de la intel·ligència moral (entesa com acomodació a l'entorn) i el de la cultura moral de la societat. En aquest espai cal parar atenció en que les classes no es converteixin en mera transmissió o inculcació de valors sinó que més aviat siguin un veritable espai de ciutadania.

 La cultura escolar constitueix el tercer espai: l'atmosfera del centre està impregnada de valors i aquests es tradueixen en hàbits i actituds personals que es promocionen a través de les pràctiques o activitats que es proposen. Hem de tenir en compte que una institució és un sistema interelacionat de practiques i que aquestes, durant la seva realització, expressen valors. Escollir una bona pràctica és, en el fons, escollir una bona font de virtuts.

 L'últim espai al que volem fer referència és a l'espai comunitari. L'escola es porosa i està oberta a la comunitat de la que forma part en un doble sentit: l'escola pot participar de la comunitat i la comunitat participa de l'escola. Obrir l'escola a la comunitat suposa donar una riquesa axiològica al centre que, si no es fes, seria impensable. De qualsevol manera, cal actuar amb prudència: la permeabilitat de la que parlàvem ha de ser necessàriament selectiva: ni l'escola pot encarnar els valors dominants de la societat ni els valors que l'escola pretén cultivar han de ser neutralitzats pel que ocorre fora d'ella.