Neutralitat
Entenem
com a neutralitat aquella persona que encara que si presentin diferents opcions
sobre alguna realitat, objecte, opinió, etc. no recolza cap, fent que aquesta
sigui millor que les altres.
Tipus
Podem
trobar dos tipus de neutralitat i d’aquestes dos podem trobar dos subtipus que
es contraresten. En primer lloc, trobem la neutralitat interna i la externa. La neutralitat interna/externa es
tracta a partir de la posició d’una persona davant d’un conflicte de valors.
Llavors la interna l’entenem quan la persona no te cap posició davant d’una
situació moralment controvertida. Per altra banda entenen la neutralitat
externa com aquella en què la persona per tal de no influir en les opinions
dels altres no es posiciona en cap opció encara que la tingui o no.
En segon lloc, podem trobar que la neutralitat també pot ser passiva o activa. La neutralitat passiva es caracteritza per evadir temes controvertits als receptors i la neutralitat activa en iniciar un debat en el qual es plantegi un tema moralment controvertit en el que només comptin les opinions del receptors i no de la persona que inicia el debat, que podríem considerar-la com a professor per exemple.
En segon lloc, podem trobar que la neutralitat també pot ser passiva o activa. La neutralitat passiva es caracteritza per evadir temes controvertits als receptors i la neutralitat activa en iniciar un debat en el qual es plantegi un tema moralment controvertit en el que només comptin les opinions del receptors i no de la persona que inicia el debat, que podríem considerar-la com a professor per exemple.
Bel·ligerància
Entenem
que una persona es bel·ligerant quan davant de les diferents opcions que se li
presenten recolza una per sobre de les altres.
Tipus
Dintre
dels diferents tipus de bel·ligerància, podem trobar de dotze tipus amb dos
subtipus que es contraresten com ara bé en la neutralitat. D’aquests subtipus
podem trobar la bel·ligerància: positiva / negativa, verbal / no verbal,
explícita / encoberta, predictiva / dialògica, directa / indirecta, etc.
Encara que nosaltres hem pogut veure la bel·ligerància positiva / negativa i la explícita / encoberta. Llavors la bel·ligerància positiva es tracta de recolzar alguna de les posicions que es pressenten. Pel contrari, la bel·ligerància negativa s’entén com aquella que només critica a les altres posicions. Pel que fa en la bel·ligerància explícita i l’encoberta, la primera és aquella en la què l’emissor / professor dona una senyal per a què els receptors sàpiguen que serà bel·ligerant en la seva posició, pel contrari en la segona no es posa de manifest la seva posició i s’intenta falsificar o distorsionar algunes de les informacions de les altres opinions.
Per finalitzar aquesta entrada, he trobat un vídeo amb un exemple interesant sobre aquest tema encara que amb la informació en la xarxa d’internet. A continuació es situa el link per a veure el vídeo.
Encara que nosaltres hem pogut veure la bel·ligerància positiva / negativa i la explícita / encoberta. Llavors la bel·ligerància positiva es tracta de recolzar alguna de les posicions que es pressenten. Pel contrari, la bel·ligerància negativa s’entén com aquella que només critica a les altres posicions. Pel que fa en la bel·ligerància explícita i l’encoberta, la primera és aquella en la què l’emissor / professor dona una senyal per a què els receptors sàpiguen que serà bel·ligerant en la seva posició, pel contrari en la segona no es posa de manifest la seva posició i s’intenta falsificar o distorsionar algunes de les informacions de les altres opinions.
Per finalitzar aquesta entrada, he trobat un vídeo amb un exemple interesant sobre aquest tema encara que amb la informació en la xarxa d’internet. A continuació es situa el link per a veure el vídeo.
No hay comentarios:
Publicar un comentario