Sobre els espais de l'educació en valors

Gràcies a un article signat per tres professors de la casa (ens referim al Miquel Martínez, al Jaume Trilla i al Josep María Puig) sabem que són quatre els espais escolars que són susceptibles de ser escenaris d'educació moral.

 El primer d'aquests espais el constitueix el de les relacions interpersonals: el vincle entre educadors i educands, si es desenvolupa en el que podríem anomenar com una relació educativa autentica, suposa una trobada entre dues subjectivitats que s'acullen mútuament, es reconeixen i tot fent-ho, generen qualitats morals de responsabilitat i respecte. Del que es tracta es que en últim terme, es potencien aquestes trobades i que en elles l'educador manifesti amb sinceritat les esperances que diposita en les possibilitats de l'educand.

 El segon espai és el que anomenen com el de les "tasques curriculars". En efecte, ja sigui de mode transversal o a través d'una assignatura específica, el currículum permet treballar tres grans àrees: el del tracte de qüestions moralment rellevants, el de la intel·ligència moral (entesa com acomodació a l'entorn) i el de la cultura moral de la societat. En aquest espai cal parar atenció en que les classes no es converteixin en mera transmissió o inculcació de valors sinó que més aviat siguin un veritable espai de ciutadania.

 La cultura escolar constitueix el tercer espai: l'atmosfera del centre està impregnada de valors i aquests es tradueixen en hàbits i actituds personals que es promocionen a través de les pràctiques o activitats que es proposen. Hem de tenir en compte que una institució és un sistema interelacionat de practiques i que aquestes, durant la seva realització, expressen valors. Escollir una bona pràctica és, en el fons, escollir una bona font de virtuts.

 L'últim espai al que volem fer referència és a l'espai comunitari. L'escola es porosa i està oberta a la comunitat de la que forma part en un doble sentit: l'escola pot participar de la comunitat i la comunitat participa de l'escola. Obrir l'escola a la comunitat suposa donar una riquesa axiològica al centre que, si no es fes, seria impensable. De qualsevol manera, cal actuar amb prudència: la permeabilitat de la que parlàvem ha de ser necessàriament selectiva: ni l'escola pot encarnar els valors dominants de la societat ni els valors que l'escola pretén cultivar han de ser neutralitzats pel que ocorre fora d'ella.

Deontologia i pedagogia

Ens seria ben fàcil convenir que durant la seva tasca professional, el pedagog sovint es troba amb conflictes de valor que es generen en la seva mateixa pràctica. Precisament per això, des d'uns anys ençà, s'ha cregut convenient que els pedagogs, com tots els professionals que tenen una incidència directa en el benestar col·lectiu, tinguin un codi deontològic que descrigui unes normes generals que, basades en uns valors ètics compartits per tots els professionals, puguin donar compte del comportament esperat en un bon professional de la pedagogia.

En un article del Joan Mallart titulat Hacia una deontología de las profesiones pedagógicas, l'autor fa tot un recull dels que han estat, al nostre país, els antecedents d'un codi deontològic per a les professions pedagògiques. Finalment, i després de fer consideracions al respecte de quina ha de ser la finalitat del codi deontològic i quines son les seves funcions, el nostre autor, inspirat pels principis deontològics proposats per Jover (1991), els resumeix en quatre punts.

1) Professionalitat

2) Actitud de servei, equitat i justícia social

3) Respecte al educand, als drets humans i a la confidencialitat

4) Coherència institucional, solidaritat amb els membres de la professió, participació democràtica i treball en equip.

Només podem acabar aquesta entrada dient allò de " Por encima de todo, amigo educador, aplique la clásica virtud de la prudencia."

Reflexió entorn de la felicitat: entre la virtut i les flors de bach.

Una de les coses que suposen aquests temps postmoderns és el de la inversió radical en la relació entre la felicitat i la virtut. Intentarem explicar-nos.

Per a un antic (i pensem en Aristòtil), l'únic camí possible a la felicitat -ell li deia eudaimonia- era el de la virtut. Hom només aspirava a ser feliç si era virtuós.

En els temps que ens trobem, per contra, que si un no és virtuós una de les primeres justificacions que ens ve al cap és la de que possiblement aquella persona no és feliç. I com que no és feliç, com resulta que ho té tot en contra, no pot ser virtuosa.

Vet aquí que ara la condició de possibilitat d'una vida virtuosa és el dret a ser feliç, amb independència de si un és -o no-, sempre desde la visió dels antics, digne de dita felicitat.

No sé vosaltres que en pensareu però personalment crec que posar per davant la felicitat a la virtut no és sinó un perill més que afegir a la llista dels desconcerts postmoderns: intel·ligència emocional, intel·ligències múltiples, coaching i flors de bach.

Recurs: Cuando no queda nada, lo único que puedes dar es amor

El pasado Sábado 16 de Abril en Ecuador, país del cual procedo, ocurrió una terrible catástrofe, un terremoto de 7.8 grados sacudió la costa norte del país.

Cierto es que estos hechos no los podemos controlar, ni prever y en muchos casos el ser humano es frágil ante la inmensidad de la naturaleza. No obstante, y lo realmente sorprendente de este hecho tan desastroso es como el pueblo ecuatoriano se vuelca totalmente con sus compatriotas, como personas de todas partes de Ecuador se movilizaron desde empresarios, actores, particulares, hasta el más pobre, el vendedor ambulante, todos, con la finalidad de ayudar, de dar al que lo necesita, sin esperar nada a cambio. También cabe destacar los pequeños gestos, los mensajes de apoyo que la gente escribe para dar ánimos y fuerzas a las victimas y como cosas tan pequeñas pueden realmente cambiar ese mal.

Este pueblo unido se levantará de sus escombros, por que la bondad, la ayuda desinteresada genera grandes logros, así pues, y citando al filosofo alemán Albert Schweitzer "No hay mayor religión que la ayuda humanitaria. Trabajar por el bien común es el mayor credo".

L'ètica kantiana atempta contra els sentiments morals?

Al menys, d'això en parlava l'article publicat el passat 14 d'abril a El País. Us deixem l'enllaç per a que el pugueu llegir:

http://elpais.com/elpais/2016/04/11/ciencia/1460395747_077305.html


Mentre, i a mode de tastet, recollim algunes de les seves conclusions:

"Solo el 30% de los participantes apoya el sacrificio del hombre del puente (en el famós dilema de pont) pese a que supondría salvar cinco vidas."

"Varios estudios han mostrado que las personas con este punto de vista (el deontológico) son más fiables a la hora de cooperar con ellos y eso convertiría al enfoque deontológico en un buen indicador para buscar socios."

"Los participantes del estudio preferían a quienes respetaban los deseos de las víctimas, aunque eso significase que deberían matarlos. Una vez más, la empatía es lo que da buena imagen a los deontologistas y no solo que sigan de manera inflexible unas reglas morales concretas."

Recull de pel·lícules infantils que transmeten valors

Ja que creiem que una pel·lícula pot ser un bon recurs per a poder transmetre valors als més petits de la casa i als no tant petits, hem recollit un conjunt de pel·lícules infantils encara que hi ha moltes més que també transmeten valors. 

1.    Frozen 

 

2.    Shrek

3.    El Rey León

4.    Buscando a Nemo

5.    Charlie y la fábrica de chocolate

6.    Pinocho

7.    Toy Story

8.    Wall-E 

9.    UP 

10.  Brave

11.  Del revés (Inside Out)

 

12.  Mary Poppins

13.  Mulán

14.  Gru, mi villano favorito

15.  El viaje de Arlo

El juicio moral depende de las emociones

El otro día leí un artículo que decía que las emociones son esenciales para el juicio moral. Puesto que si en un dilema moral te plantean de matar a tu hijo o a un ser querido tuyo para salvar a diez personas o más, no lo harías, aun reconociendo que tendías que hacerlo. Esto es porque el vinculo afectivo que une a ese individuo te impediria hacerlo.

No obstante, los pacientes de Hauser y Damasio lo matarían creyendo que hacen lo correcto, debido a un daño cerebral, estos tienen unas emociones sociales anormales sin empatia, compasión, etc. 

Estos pacientes tienen daños localizados en el córtex prefrontal ventromedia (VMPC), en donde se haya  uno de los nodos centrales de la red emocional del cerebro.

En dicho estudio se llega a la conclusión de que la correlación entre emoción y moral, no obstante, no es ninguna amenaza para el racionalismo ya que podría deberse a que la moral no sea emocional si no emocionante.

Según los estudios realizados de la Universidad de Iowa y Harvard existe un nexo entre que las emociones no solo se asocian a los juicios morales, si no que son cruciales para elaborarlos.

                      .

http://elpais.com/diario/2007/03/22/sociedad/1174518002_850215.html?rel=mas

Neutralitat i bel·ligerància

Neutralitat

Entenem com a neutralitat aquella persona que encara que si presentin diferents opcions sobre alguna realitat, objecte, opinió, etc. no recolza cap, fent que aquesta sigui millor que les altres.

Tipus

Podem trobar dos tipus de neutralitat i d’aquestes dos podem trobar dos subtipus que es contraresten. En primer lloc, trobem la neutralitat interna i la externa.           La neutralitat interna/externa es tracta a partir de la posició d’una persona davant d’un conflicte de valors. Llavors la interna l’entenem quan la persona no te cap posició davant d’una situació moralment controvertida. Per altra banda entenen la neutralitat externa com aquella en què la persona per tal de no influir en les opinions dels altres no es posiciona en cap opció encara que la tingui o no. 

En segon lloc, podem trobar que la neutralitat també pot ser passiva o activa.  La neutralitat passiva es caracteritza per evadir temes controvertits als receptors i la neutralitat activa en iniciar un debat en el qual es plantegi un tema moralment controvertit en el que només comptin les opinions del receptors i no de la persona que inicia el debat, que podríem considerar-la com a professor per exemple.

Bel·ligerància

Entenem que una persona es bel·ligerant quan davant de les diferents opcions que se li presenten recolza una per sobre de les altres.

Tipus

Dintre dels diferents tipus de bel·ligerància, podem trobar de dotze tipus amb dos subtipus que es contraresten com ara bé en la neutralitat. D’aquests subtipus podem trobar la bel·ligerància: positiva / negativa, verbal / no verbal, explícita / encoberta, predictiva / dialògica, directa / indirecta, etc.

Encara que nosaltres hem pogut veure la bel·ligerància positiva / negativa i la explícita / encoberta. Llavors la bel·ligerància positiva es tracta de recolzar alguna de les posicions que es pressenten. Pel contrari, la bel·ligerància negativa s’entén com aquella que només critica a les altres posicions. Pel que fa en la bel·ligerància explícita i l’encoberta, la primera és aquella en la què l’emissor / professor dona una senyal per a què els receptors sàpiguen que serà bel·ligerant en la seva posició, pel contrari en la segona no es posa de manifest la seva posició i s’intenta falsificar o distorsionar algunes de les informacions de les altres opinions.

Per finalitzar aquesta entrada, he trobat un vídeo amb un exemple interesant sobre aquest tema encara que amb la informació en la xarxa d’internet. A continuació es situa el  link per a veure el vídeo.

            Neutralitat a la xarxa