Recurs: Dues concepcions de l'esport

Davant de dades alarmants com que el 30% dels menors d'entre 2 i 17 anys presenten sobrepès o que de mitjana, els joves passen d'entre 4 a 6 hores diàries davant d'una pantalla trobem, ara més que mai, veritablement acuitant la qüestió de l'esport...

 Malgrat això, resulta que fa poc va aparèixer als medis que una nena de nou anys (la Milla Bizzotto), havia estat preparant-se una carrera (la Battlefrog Race) dissenyada pels SEAL dels Estats Units i que consisteix en córrer 58 kilòmetres, superar 25 obstacles i nedar 8 kilòmetres en una cursa que dura 24 hores. Per fer-ho, la Milla s'havia preparat 5 dies a la setmana (3 hores al dia) durant 9 mesos.

 No és, en un principi, tant èticament controvertit el cas de la Milla com les dades que havíem donat abans? Haurien els pares de permetre i promoure aquests entrenaments? I els organitzadors de la carrera?

 El que aquest cas ens posa en qüestió en el fons és com concebem l'esport. O bé des d'una concepció clàssica, que podem resumir amb la mítica frase que Ethelbert Talbot va pronunciar durant la missa dels JJOO de Londres de 1908 ("l'important no és guanyar sinó participar") i que es pot il·lustrar bé amb la també mítica fotografia de Coppi i Bartali compartint la cantimplora:

O bé des d'una concepció que hem acordat anomenar com a "Postmoderna". Des d'aquesta forma de mirar l'esport, del que es tracta es posar el cos al límit, anar mes enllà de les nostres possibilitats tot demostrant que en el fons els límits els posem nosaltres (mort Déu algú els haurà de posar...). Aquesta última concepció és la que hi ha darrere del cas de la Milla Bizzoto. Aquí poso el vídeo. Jutgeu vosaltres mateixos: