Aquell dia es va donar un debat molt interessant a la classe. Molts dels companys creien que ser bon professional era el mateix que ser un bon tècnic. Entendrem aquí que un bon tècnic és el que donada una finalitat, disposa dels mitjans de tal manera que aconsegueix amb eficàcia i eficiència la finalitat proposada. Això aplicat a la fotografia que tenim entre mans volia dir que si la idea del Kevin Carter era posar de relleu la situació que s'estava vivint al nord-est d'Àfrica, com que la fotografia havia tingut una influencia enorme a mig món, podíem considerar el Kevin Carter com un gran professional.
D'altres, en canvi, creien que amb aquesta fotografia s'havien vulnerat uns certs drets i que donat que tota professió té una ètica professional que la regula, el Kevin Carter no podia ser considerat un bon professional. Val a dir que, al parer del que escriu aquestes línies, aquest segon sector tenia les de guanyar.
Arrel d'això, la Melania ens va tornar a llençar una pregunta: és pot ser bon professional i mala persona?
Els que no consideraven al Kevin Carter un bon professional ho tenien clar: No. Si ser un bon professional és actuar conforme a uns certs principis ètics i actuar conforme a aquests, és el que permet que distingim entre bones i males persones, aleshores no es podia ser bon professional i mala persona. Ser un bon professional suposa transcendir, anar més enllà de les pròpies necessitats. I això sempre està carregat de valors ètics.
Qui creia, en canvi, que el Kevin Carter sí que havia estat un bon professional, davant d'aquesta pregunta es trobava amb un greu problema: el de justificar que hom pot ser bon professional i mala persona.
És pot ser un bon tècnic i una mala persona. Però ser bon professional sempre està íntimament vinculat amb la bondat personal.
No hay comentarios:
Publicar un comentario