Perspectives teòriques i estratègies metodològiques en educació en valors

Les perspectives que podem trobar en l’educació en valors són:

1.    Dimensió cognitiva (desenvolupament de la comprensió crítica, del judici moral i la presa de decisions)

2.    Dimensió social (desenvolupament de l’empatia i la perspectiva social)

3.    Dimensió comunicativa (desenvolupament de la capacitat de diàleg, l’argumentació i l’acord)

4.    Dimensió emocional (desenvolupament de la sensibilitat i la regulació personal)

5.    Dimensió conductual (desenvolupament de les habilitats socials, l’autoregulació i les capacitats per intervenir en l’entorn)

6.    Dimensió personal (desenvolupament de l’autoconeixement, el pensament autònom i la construcció de la identitat)

 

Com a estratègies que podem utilitzar per treballar aquestes perspectives o dimensions trobem:

            1.    La construcció del jo

a.    Clarificació de valors: on l’objectiu principal és el coneixement de la pròpia identitat. A continuació apareixen tres exemples.

                                             i.    Diàlegs clarificadors: es tracta d’un exercici que ajuda a profunditzar en les reflexions durant un diàleg. Per exemple frases com: “¿Quins són els teus arguments per a tenir aquesta postura?” són les que ens ajuden a fer aquest exercici.

                                            ii.    Exercicis auto-expressius: aquests exercicis fan que pensem en   nosaltres mateixos i en la nostra forma de ésser. Per exemple podem trobar que els diaris personals són  exercicis auto-expressius.

                                           iii.    Frases inacabades o preguntes encobertes: es tracta de fer una llista amb frases inacabades per a què la persona pugui definir-se. Com a exemple podem trobar:  “El que a mi em fa feliç és...”

b.    Exercicis d’autoregulació: es composa per un procés comportamental en el que la persona ha de ser el màxim de responsable en la seva conducta. A continuació apareixen tres exemples.

                                             i.    Autodeterminació: en aquest exercici el subjecte s’ha de posar el seus propis objectius o metes.

                                            ii.    Auto-observació: en aquest exercici el subjecte analitza el seu comportament, quines causes la provoquen i les conseqüències del seus actes.

                                           iii.     Auto-reforç: el subjecte en aquest exercici s’auto-motiva per aconseguir la satisfacció de complir els seus objectius.

            2.    Convivència

a.    Role-playing: en aquest exercici  les persones que hi participen canvien el seu rol per el de una altra persona que normalment posa una persona externa que motiva a fer aquest exercici. La persona que ha de complir amb aquest rol a de intentar pensar i actuar com ho faria el rol que l’ha tocat. Aquest exercici facilita que els receptors/participants del role-playing adquireixin habilitats per a poder comprendre als altres, per a poder relacionar-se amb diferents perspectives i per a poder controlar el propi punt de vista a l’hora de emetre un judici o de tenir en compte l’opinió d’altres persones.

b.    Role-model: en aquest exercici l’objectiu és fomentar el coneixement i l’empatia d’algunes persones cèlebres que han donat la seva vida pels altres o han fet actes destacats positivament per a la societat.

c.    Habilitats socials: l’objectiu d’aquest exercici és desenvolupar els comportaments i les actituds positives per una bona convivència social, en la que ens enfrontem de manera positiva als problemes socials millorant l’autoestima i les relacions amb els altres.

             3.    Reflexió socio-moral

a.    Construcció conceptual: és una tècnica que té com a objectiu comprendre els conceptes morals per a poder entendre els problemes o conflictes de la nostra realitat.

b.    Comprensió crítica: es tracta de diferents mètodes que tenen com a objectiu fomentar la discussió, l’autocrítica i la crítica i l’enteniment de tots els participants.

c.    La escriptura: és un mètode per a saber establir crítiques de la realitat, mitjançant l’escriptura dels nostres pensaments sobre una problemàtica o conflicte. Aquest mètode es perfecte per a poder pensar amb claredat i aprofundir.

d.    Dilemes morals: són narracions breus de diferents situacions que presenten un conflicte o problema en el què el subjecte ha de prendre una decisió i argumentar-la. En troben de dos tipus:

                                                i.    Hipotètics: en aquest cas no tenir una relació estreta amb els subjectes i normalment els conflictes que es plantegen són abstractes.

                                               ii.    Reals: en aquest cas els subjectes poden establir relacions amb la problemàtica esmentada i el seu context més proper, fet que els motiva a participar i donar la seva opinió.

e.    Diagnòstic de situació: en aquest últim mètode s’estableixen grups per a realitzar aquesta tècnica. Llavors es planteja una situació (real o fictícia)  en la que el protagonista ja ha pres una decisió  i els receptors han de pensar activament i de forma comprensiva la decisió del protagonista.