Educar en valores, un viaje que no debería tener fin.

En un mundo donde todo cambia, donde parece ser que las cosas importantes han pasado a segundo plano, donde mirar una pantalla parece ser más importante que tomarte un café con un amigo, donde la mujer es comparada con un mero objeto, donde los animales son tratados como juguetes y en dónde el valor de una persona se mide por el grueso de su bolsillo, es importante recordar y enseñar lo que es realmente valioso en este mundo y lo que realmente vale la pena.

Por ello la educación del ser humano debe abarcar a este en todas sus dimensiones. Es aquí donde entra la educación en valores y gracias a esta asignatura hemos aprendido a apreciarla y a saber como hacerlo, como llevarlo a cabo no tan solo en las aulas, si no con nuestros más allegados, familia, amigos, etc.

En nombre de todo el equipo: Eric, Lorena y Reyna

Gracias.

En ocasions ens oblidem de que els grans educadors també poden fer de polítics

Plató es va equivocar. No es tractava de convertir el filòsof en rei. N'hi havia prou amb que ho fos l'educador.

Inemuri: concepte japonès

En cultures tant diferents a la que tenim actualment a tota Europa, com ara bé la Oriental podem veure que els valors que nosaltres tenim són massa diferents als que presenten altres persones.

Així doncs m’ha semblat interesant aquest concepte japonès que ni tan sols se’ns passaria pel cap a molts del espanyols. Aquest concepte fa referència a quedar-se adormit a la feina, pràctica que veuríem bastant malament. En canvi, al Japó és una pràctica molt utilitzada i ben vista ja que molts dels treballadors japonesos compleixen amb una quantitat molt superior de jornades a la feina. L’Inemuri està molt ben vist al Japó,  ja que si els treballadors ho fan els seus superiors poden veure que han treballat en cos i ànima i el cansament els hi ha superat.

Inemuri-Japón And More (Facebook) 

Perspectives teòriques i estratègies metodològiques en educació en valors

Les perspectives que podem trobar en l’educació en valors són:

1.    Dimensió cognitiva (desenvolupament de la comprensió crítica, del judici moral i la presa de decisions)

2.    Dimensió social (desenvolupament de l’empatia i la perspectiva social)

3.    Dimensió comunicativa (desenvolupament de la capacitat de diàleg, l’argumentació i l’acord)

4.    Dimensió emocional (desenvolupament de la sensibilitat i la regulació personal)

5.    Dimensió conductual (desenvolupament de les habilitats socials, l’autoregulació i les capacitats per intervenir en l’entorn)

6.    Dimensió personal (desenvolupament de l’autoconeixement, el pensament autònom i la construcció de la identitat)

 

Com a estratègies que podem utilitzar per treballar aquestes perspectives o dimensions trobem:

            1.    La construcció del jo

a.    Clarificació de valors: on l’objectiu principal és el coneixement de la pròpia identitat. A continuació apareixen tres exemples.

                                             i.    Diàlegs clarificadors: es tracta d’un exercici que ajuda a profunditzar en les reflexions durant un diàleg. Per exemple frases com: “¿Quins són els teus arguments per a tenir aquesta postura?” són les que ens ajuden a fer aquest exercici.

                                            ii.    Exercicis auto-expressius: aquests exercicis fan que pensem en   nosaltres mateixos i en la nostra forma de ésser. Per exemple podem trobar que els diaris personals són  exercicis auto-expressius.

                                           iii.    Frases inacabades o preguntes encobertes: es tracta de fer una llista amb frases inacabades per a què la persona pugui definir-se. Com a exemple podem trobar:  “El que a mi em fa feliç és...”

b.    Exercicis d’autoregulació: es composa per un procés comportamental en el que la persona ha de ser el màxim de responsable en la seva conducta. A continuació apareixen tres exemples.

                                             i.    Autodeterminació: en aquest exercici el subjecte s’ha de posar el seus propis objectius o metes.

                                            ii.    Auto-observació: en aquest exercici el subjecte analitza el seu comportament, quines causes la provoquen i les conseqüències del seus actes.

                                           iii.     Auto-reforç: el subjecte en aquest exercici s’auto-motiva per aconseguir la satisfacció de complir els seus objectius.

            2.    Convivència

a.    Role-playing: en aquest exercici  les persones que hi participen canvien el seu rol per el de una altra persona que normalment posa una persona externa que motiva a fer aquest exercici. La persona que ha de complir amb aquest rol a de intentar pensar i actuar com ho faria el rol que l’ha tocat. Aquest exercici facilita que els receptors/participants del role-playing adquireixin habilitats per a poder comprendre als altres, per a poder relacionar-se amb diferents perspectives i per a poder controlar el propi punt de vista a l’hora de emetre un judici o de tenir en compte l’opinió d’altres persones.

b.    Role-model: en aquest exercici l’objectiu és fomentar el coneixement i l’empatia d’algunes persones cèlebres que han donat la seva vida pels altres o han fet actes destacats positivament per a la societat.

c.    Habilitats socials: l’objectiu d’aquest exercici és desenvolupar els comportaments i les actituds positives per una bona convivència social, en la que ens enfrontem de manera positiva als problemes socials millorant l’autoestima i les relacions amb els altres.

             3.    Reflexió socio-moral

a.    Construcció conceptual: és una tècnica que té com a objectiu comprendre els conceptes morals per a poder entendre els problemes o conflictes de la nostra realitat.

b.    Comprensió crítica: es tracta de diferents mètodes que tenen com a objectiu fomentar la discussió, l’autocrítica i la crítica i l’enteniment de tots els participants.

c.    La escriptura: és un mètode per a saber establir crítiques de la realitat, mitjançant l’escriptura dels nostres pensaments sobre una problemàtica o conflicte. Aquest mètode es perfecte per a poder pensar amb claredat i aprofundir.

d.    Dilemes morals: són narracions breus de diferents situacions que presenten un conflicte o problema en el què el subjecte ha de prendre una decisió i argumentar-la. En troben de dos tipus:

                                                i.    Hipotètics: en aquest cas no tenir una relació estreta amb els subjectes i normalment els conflictes que es plantegen són abstractes.

                                               ii.    Reals: en aquest cas els subjectes poden establir relacions amb la problemàtica esmentada i el seu context més proper, fet que els motiva a participar i donar la seva opinió.

e.    Diagnòstic de situació: en aquest últim mètode s’estableixen grups per a realitzar aquesta tècnica. Llavors es planteja una situació (real o fictícia)  en la que el protagonista ja ha pres una decisió  i els receptors han de pensar activament i de forma comprensiva la decisió del protagonista.

Reflexió sobre el que és bo i el que és nostre.

Les famílies i l'educació en valors

Donat que ens seria impossible haver estat parlant tot un semestre de qüestions relacionades amb l'educació moral sense haver tractat en cap moment aquella gran font de valors que constitueix l'entorn familiar, ens vam dedicar l'últim dia de classe a parlar sobre aquesta qüestió.

 Una primera constatació pel que a les famílies respecta és la gran pluralitat de formes familiars que hi ha: monoparentals, homosexuals, heterosexuals, reconstituïdes, etc. Cadascuna d'aquestes famílies té, per suposat, una cultura familiar que en gran part ve donada per l'entorn macrocultural en el que es troba però per l'altra, es específica d'aquella família i de cap més.







Però, què és la família pel que fa als valors? Doncs com a mínim la família és, axiològicament parlant, tres coses: un valor en si mateix, un conformador de valors i un mediador de valors. I cadascuna d'aquestes funcions axiològiques de la família es despleguen en les diferents dimensions que en tota cultura familiar es poden trobar: ja sigui en la dimensió estructural (extensió de la família, forma d'organitzar-se), la interactiva (de quines formes es comuniquen els membres d'una família?) o la prospectiva (quins projectes de futur hi ha?)

 La clau de volta de tot plegat és que les famílies prenguin consciencia de que absolutament tot el que fan a l'entorn familiar transmet valors.

Recurs: Dues concepcions de l'esport

Davant de dades alarmants com que el 30% dels menors d'entre 2 i 17 anys presenten sobrepès o que de mitjana, els joves passen d'entre 4 a 6 hores diàries davant d'una pantalla trobem, ara més que mai, veritablement acuitant la qüestió de l'esport...

 Malgrat això, resulta que fa poc va aparèixer als medis que una nena de nou anys (la Milla Bizzotto), havia estat preparant-se una carrera (la Battlefrog Race) dissenyada pels SEAL dels Estats Units i que consisteix en córrer 58 kilòmetres, superar 25 obstacles i nedar 8 kilòmetres en una cursa que dura 24 hores. Per fer-ho, la Milla s'havia preparat 5 dies a la setmana (3 hores al dia) durant 9 mesos.

 No és, en un principi, tant èticament controvertit el cas de la Milla com les dades que havíem donat abans? Haurien els pares de permetre i promoure aquests entrenaments? I els organitzadors de la carrera?

 El que aquest cas ens posa en qüestió en el fons és com concebem l'esport. O bé des d'una concepció clàssica, que podem resumir amb la mítica frase que Ethelbert Talbot va pronunciar durant la missa dels JJOO de Londres de 1908 ("l'important no és guanyar sinó participar") i que es pot il·lustrar bé amb la també mítica fotografia de Coppi i Bartali compartint la cantimplora:

O bé des d'una concepció que hem acordat anomenar com a "Postmoderna". Des d'aquesta forma de mirar l'esport, del que es tracta es posar el cos al límit, anar mes enllà de les nostres possibilitats tot demostrant que en el fons els límits els posem nosaltres (mort Déu algú els haurà de posar...). Aquesta última concepció és la que hi ha darrere del cas de la Milla Bizzoto. Aquí poso el vídeo. Jutgeu vosaltres mateixos:

Màscares quirúrgiques al Japó

Una de les costums que tenen el japonesos es posar-se màscares quirúrgiques, nosaltres com a desconeixedors d’aquesta pràctica pensem que ho fan per a què no els hi afecti la contaminació o perquè estan malalts. En canvi, els japonesos l’utilitzen per altres raons. Utilitzen aquestes màscares ja que el respecte als altres és un valor fonamental que s’imposa en l’educació japonesa. Així doncs  els japonesos es posen les màscares per a què no puguin contagiar a les altres persones i no s’escampin els gèrmens per tota la ciutat o poble on visquin, ja que ho consideren una falta de respecte als altres. Aquesta pràctica és totalment normal per a ells/es i consideren que si una persona esta malalta i no porta màscara esta faltant al respecte. L’Últim dels usos que li troben és per a poder amagar la seva cara, ja sigui per a poder dormir en llocs públics o perquè no vulguin maquillar-se. Com aquesta pràctica s’ha estes tant alguns dels japonesos l’utilitzen com a complement de moda i les decoren al seu gust. 

Vídeo màscares quirúrgiques

Cuanto tiempo vas a sostener el vaso?

Cuando tratamos la Dimensión Emocional en clase, una compañera nos dio una interesante metáfora sobre las emociones. En el vídeo señala el estrés, no obstante, puede ser aplicable a otros estados mentales como el enfado que se puede convertir en ira, la tristeza en depresión, etc., según el tiempo que aguantemos estas emociones en nosotros.
Por ello es de gran interés apreciar la importancia que tienen las emociones en nuestras vidas, es más en muchas de nuestras decisiones diarias nos regimos por emociones y recordamos e incluso aprendemos más aquello que nos emociona y nos agrada.
Así pues, cabe destacar la importancia de estas a la hora de enseñar/aprender ya que es un punto clave que poco se tiene en cuenta hoy en día.

Recull de pel·lícules que tracten valors

Els nostres companys ens han recomanat via Facebook pel·lícules que poden ser interessentants pel seu contingut axiològic. Aquí us deixem algunes d'elles:

1. Huracan Carter
2. Mustang
3. Los tres o ninguno
4. Ciutat Morta
5. 7 almas
6. Mi nombre es Khan
7. Una cuestión de tiempo
8. Gran Torino
9. Mystic River
10. Cadena de favores
11. Cadena perpetua
12. Fátima

Se us acut alguna més?

Y tú, qué harías?

En clase a la hora de explicar la Dimensión cognitiva de las perspectivas teóricas y estrategias metodológicas en educación en valores, un grupo de compañeras expuso este dilema moral.

Surgieron muchos puntos de vista en clase des de que si mueren los cinco seria un accidente y si muere solo una persona, en cambio seria un asesinato.

El grupo en el cual me hallaba eramos más ilusas ya que en ningún momento especifica que estos cinco iban a morir, solo los atropellaba, en cambio el otro tenia una muerte segura,

No obstante, el hecho de salvar a un mayor numero de personas nos lleva a decantarnos por desviar el tren, pero pensándolo bien, ¿quienes somos nosotros para decidir sobre la vida de otro ser humano?, es decir, en el momento en que optamos por cambiar la dirección estamos condenando a una persona a una muerte que no esta más que en nuestras manos.

La indissociable vinculació entre la bondat personal i la professional

Un bon dia la Melania va venir a classe amb la esgarrifosa i alhora “arxiconeguda” fotografia que va catapultar a la fama al Kevin Carter: ens referim a la fotografia del voltor i del nen sudanès.



La fotografia no va ser més que l'excusa per a introduir-nos, de forma brillant, en la relació entre l’ètica i la professió. Del que es tractava era de que donéssim les primeres voltes a la qüestió de la deontologia o l’ètica professional.



Aquell dia es va donar un debat molt interessant a la classe. Molts dels companys creien que ser bon professional era el mateix que ser un bon tècnic. Entendrem aquí que un bon tècnic és el que donada una finalitat, disposa dels mitjans de tal manera que aconsegueix amb eficàcia i eficiència la finalitat proposada. Això aplicat a la fotografia que tenim entre mans volia dir que si la idea del Kevin Carter era posar de relleu la situació que s'estava vivint al nord-est d'Àfrica, com que la fotografia havia tingut una influencia enorme a mig món, podíem considerar el Kevin Carter com un gran professional.

 D'altres, en canvi, creien que amb aquesta fotografia s'havien vulnerat uns certs drets i que donat que tota professió té una ètica professional que la regula, el Kevin Carter no podia ser considerat un bon professional. Val a dir que, al parer del que escriu aquestes línies, aquest segon sector tenia les de guanyar.

 Arrel d'això, la Melania ens va tornar a llençar una pregunta: és pot ser bon professional i mala persona?

 Els que no consideraven al Kevin Carter un bon professional ho tenien clar: No. Si ser un bon professional és actuar conforme a uns certs principis ètics i actuar conforme a aquests, és el que permet que distingim entre bones i males persones, aleshores no es podia ser bon professional i mala persona. Ser un bon professional suposa transcendir, anar més enllà de les pròpies necessitats. I això sempre està carregat de valors ètics.

Qui creia, en canvi, que el Kevin Carter sí que havia estat un bon professional, davant d'aquesta pregunta es trobava amb un greu problema: el de justificar que hom pot ser bon professional i mala persona.

 És pot ser un bon tècnic i una mala persona. Però ser bon professional sempre està íntimament vinculat amb la bondat personal.

Campanya japonesa Pampers: “el primer aniversari d'un fill, també és el d'una mare”

Com avui es el dia de la mare volem felicitar a totes les mares del món, per donar-nos el consol, l’acompanyament i la seva pròpia felicitat incondicional cada dia. 

Al vídeo següent podem veure una campanya japonesa amb aquest l’eslògan: “El primer aniversari d’un fill, també és el d’una mare”. En aquest vídeo podem veure com diferents mares japoneses van al metge a fer una revisió als seus fills i expressen quins sentiments o emocions han tingut en aquest primer any com a mares. Mentre que els seus marits els hi estan dedicant fotografies i dedicatòries al passadís de fora de l’hospital en el que mostren el gran sacrifici que fan les mares pel seu fill i els seu agraïment, un del valors més importants a aquest país asiàtic.  Tot s'ha de dir que aquesta campanya publicitària anuncia bolquers per a bebès, típic anunci japonès en què s'anuncien encara que no tingui molt a veure amb el producte que promocionen explícitament, és a dir el producte no apareix.  

Campanya Pampers - Japón And More (Facebook)