Naturalesa i origen dels valors

Els valors els podem separar en dos grups: els valors objectius i els subjectius. En el primer cas, podem dir que un valor és objectiu si es independent del valor que li pot donar una persona en un judici, és a dir, que per exemple un objecte té valor per si mateix. En el segon cas, un valor és subjectiu pel judici de valors que li pot donar un subjecte, és a dir, que un objecte per exemple te valor perquè les persones s’ho hem donat, no per ell mateix. 

Així doncs, podem veure que hi ha tres models en l’Educació en valors: la perspectiva objectiva, la perspectiva subjectiva i la perspectiva relacional.

Com he esmentat abans, la perspectiva objectiva tracta els valors perquè tenen valor propi i no perquè els hi ve donat per un subjecte. Llavors podem dir que les persones desitgem objectes perquè aquests tenen un valor. El valors són absoluts i només hi ha un criteri extern i únic.  En aquesta perspectiva trobem a Scheler com a un dels objectivistes principals. Normalment els objectivistes són totalment contraris al subjectivistes.

En la perspectiva subjectivista, podem veure que els objectes tenen valor perquè les persones els hi hem donat un valor i aquest valor depèn dels diferents subjectes. Els valors normalment són relatius i es defineixen pels nostre criteris personals. Com a principals subjectivistes podem trobar a Meinong i a Lotze.

Per últim, trobem una perspectiva que és una unió entre les dues esmentades anteriorment, la perspectiva relacional. Així doncs els valors són producte de les dues perspectives anteriors, és a dir, que alguns valors tenen valor per sí mateixos i altres perquè els hi hem donat les persones. Els valors els anem construint entre les persones i els consensuem.  Com a un dels principals representants trobem a Frondizi.