Les perspectives que podem trobar en l’educació
en valors són:
1.
Dimensió cognitiva
(desenvolupament de la comprensió crítica, del judici moral i la presa de
decisions)
2.
Dimensió social (desenvolupament
de l’empatia i la perspectiva social)
3.
Dimensió comunicativa (desenvolupament
de la capacitat de diàleg, l’argumentació i l’acord)
4.
Dimensió emocional (desenvolupament
de la sensibilitat i la regulació personal)
5.
Dimensió conductual (desenvolupament
de les habilitats socials, l’autoregulació i les capacitats per intervenir en l’entorn)
6.
Dimensió personal (desenvolupament
de l’autoconeixement, el pensament autònom i la construcció de la identitat)
Com
a estratègies que podem utilitzar per treballar aquestes perspectives o dimensions
trobem:
1.
La construcció del jo
a.
Clarificació de valors: on l’objectiu
principal és el coneixement de la pròpia identitat. A continuació apareixen
tres exemples.
i. Diàlegs clarificadors: es tracta d’un exercici que ajuda a profunditzar
en les reflexions durant un diàleg. Per exemple frases com: “¿Quins són els
teus arguments per a tenir aquesta postura?” són les que ens ajuden a fer
aquest exercici.
ii. Exercicis auto-expressius: aquests exercicis fan que pensem en nosaltres
mateixos i en la nostra forma de ésser. Per exemple podem trobar que els diaris
personals són exercicis auto-expressius.
iii. Frases inacabades o preguntes encobertes: es tracta de fer una llista
amb frases inacabades per a què la persona pugui definir-se. Com a exemple
podem trobar: “El que a mi em fa feliç
és...”
b.
Exercicis d’autoregulació: es
composa per un procés comportamental en el que la persona ha de ser el màxim de
responsable en la seva conducta. A continuació apareixen tres exemples.
i. Autodeterminació: en aquest exercici el subjecte s’ha de posar el seus
propis objectius o metes.
ii. Auto-observació: en aquest exercici el subjecte analitza el seu comportament,
quines causes la provoquen i les conseqüències del seus actes.
iii. Auto-reforç: el subjecte en
aquest exercici s’auto-motiva per aconseguir la satisfacció de complir els seus
objectius.
2.
Convivència
a.
Role-playing: en aquest exercici les persones que hi participen canvien el seu
rol per el de una altra persona que normalment posa una persona externa que
motiva a fer aquest exercici. La persona que ha de complir amb aquest rol a de
intentar pensar i actuar com ho faria el rol que l’ha tocat. Aquest exercici
facilita que els receptors/participants del role-playing adquireixin habilitats
per a poder comprendre als altres, per a poder relacionar-se amb diferents
perspectives i per a poder controlar el propi punt de vista a l’hora de emetre
un judici o de tenir en compte l’opinió d’altres persones.
b.
Role-model: en aquest exercici l’objectiu
és fomentar el coneixement i l’empatia d’algunes persones cèlebres que han
donat la seva vida pels altres o han fet actes destacats positivament per a la
societat.
c.
Habilitats socials: l’objectiu d’aquest
exercici és desenvolupar els comportaments i les actituds positives per una
bona convivència social, en la que ens enfrontem de manera positiva als
problemes socials millorant l’autoestima i les relacions amb els altres.
3.
Reflexió socio-moral
a.
Construcció conceptual: és una tècnica
que té com a objectiu comprendre els conceptes morals per a poder entendre els
problemes o conflictes de la nostra realitat.
b.
Comprensió crítica: es tracta de
diferents mètodes que tenen com a objectiu fomentar la discussió, l’autocrítica
i la crítica i l’enteniment de tots els participants.
c.
La escriptura: és un mètode per a
saber establir crítiques de la realitat, mitjançant l’escriptura dels nostres
pensaments sobre una problemàtica o conflicte. Aquest mètode es perfecte per a
poder pensar amb claredat i aprofundir.
d.
Dilemes morals: són narracions breus
de diferents situacions que presenten un conflicte o problema en el què el
subjecte ha de prendre una decisió i argumentar-la. En troben de dos tipus:
i. Hipotètics: en aquest cas no tenir una relació estreta amb els subjectes
i normalment els conflictes que es plantegen són abstractes.
ii. Reals: en aquest cas els subjectes poden establir relacions amb la problemàtica
esmentada i el seu context més proper, fet que els motiva a participar i donar
la seva opinió.
e.
Diagnòstic de situació: en aquest
últim mètode s’estableixen grups per a realitzar aquesta tècnica. Llavors es
planteja una situació (real o fictícia) en la que el protagonista ja ha pres una
decisió i els receptors han de pensar
activament i de forma comprensiva la decisió del protagonista.
